BARCELONA SHOPPING NIGHT
/

Type of project: Event design
Project: Barcelona Shopping Night
Location: Barcelona, Spain
Status: Build
Handing over date of project: 2013
Project team: Nacho Toribio, Carmelo Zappulla
Production: Craft Art Labor, Fab Lab

For this year’s theme “Viva Verdi! Es lebe Wagner!” of the Barcelona shopping night we brought characters and atmospheres of the operas from Verdi in the street Passeig de Gracia to life.
Based on Verdi’s Operas there had been seven figures chosen to be made as giant masks: Alfredo, Duca, Violetta, Toreros, Trovador, Rigoletto, Gitanillas. Notched laser-cuted foil builds the massive mask fixed on a wire construction which may be carried around by person and so turn into a moving scenography.

Another character, Wotan a Scandinavian God, of the opera Valqueria by Wagner had been projected on the building Palau Robert.

As valorisation of the VIP area a golden Valhalla tree underlined through light became part of the scene.

BARCELONA SHOPPING NIGHT

Tipus de projecte: Disseny d’esdeveminets efímers.
Projecte: The Shopping Night Barcelona 2013.
Localització: Barcelona.
Estat: Construït.
Data: novembre 2013
Client: Amperson.
Projecte: External Reference Architects: Ignasi Toribio i Carmelo Zappulla.
Produció: Craft Art Labor
SHOPPING NIGHT BARCELONA 2013.

Des de fa alguns anys, Barcelona s’ha convertit en un referent, d’entre altres activitats, pel fet de promoure que activitats lúdiques i comercials, ocupin el espai dels carrers. D’aquesta manera, el ciutadà torna a gaudir del espai que, de tots, li pertany de mode més directe: l’espai public. Un d’aquest esdeveniments, es el Shopping Night Barcelona que consisteix a tancar la circulació del Passeig de Gràcia en trams alternatius fent que el gran boulevard es torni en una gran celebració a propòsit de les properes festes nadalenques. Per on hores abans només hi trobavem velocitat i soroll, des de les vuit del vespre fins les dotze de la matinada podem viure experiències per a buscar i remenar. Cada espai comercial o del sector terciari del passeig, fa la seva propia conquesta del carrer oferint an visitant tot un seguit de activitats culturals i d’oci. No obstant això, la dirección del esdeveniment, fa l’esforç de que la presència comercial de botigues, restaurants… estigui guionitzada per un tema que, de manera transversal, dona coherència a tot el que es realitza. Enguany, el doble centenari de la mort d’en Verdi i Wagner va ser el fil conductor de puestos i escenaris. Així, una ciutat de òpera com és Barcelona, va a treure al carrer botigues però també cultura operística amb recreacions a peu de carrer dels moments més importants de les òperes d’enWagner i Verdi.
Pel que fa al nostre projecte, les condicions inicials eren d’una complexitat excepcional: omplir de contingut un esdeveniment amb l’escala de Passeig de Gràcia. Per tant, l’objectiu va ser, principalment, assolir l’escala urbana amb operacions de dimensió i pressupost raonable. Per això, vam treure de la memòria perduda de la infantesa la distorsió del tamany que produeix la fantasia i, en conseqüència, vam arribar a un dels sistemes d’ocupació lúdica del carrer que ens quedaven més a prop. Tan a prop com que pertanyen a la nostra tradició de gegants. I començant per a la revisió del més nostrat, van decidir colonitzar el Passeig de Gràcia amb una colla de gengants treient els personatges més importants de les òperes d´en Verdi (l’espai dedicat al Wagner es va quedar fora del nostre encarrec).
Ja teniem una idea potent per a fer que, ja que las instal•lacions no podien tenir una gran escala, tinguèssin la possibilitat de moure’s pel carrer fent que la seva presència no fos estàtica. No obstant això, la producción dels gegants contemporanis havia de ser justament això, compenporània. Per això, el primer punt fort va ser decidir que el truc es veiés. Es ha dir, el gegants anirien sense vestir per la qual cosa el geganter hauria de formar part de l’espectacle i portar-ne una indumentària en sintonía amb l’esperit teatralitzat del esdeveniment. Vestirian de negre, amb una imatge misteriosa i inquietant. Amb màscares també negres però fent una clucada d’ull més a la tradició gegantera, portaven espardenyes de set vetes.
Pel que fa al gegant, mostraría amb claredat la seva estructura produïda amb el mímin perfil d’acer tota ella daurada amb identificacions per a que el públic entengués de quin personatge es tractava.
Finalment, els caps dels gegants, es van dissenyar mitjançant programació 3D que va permetre descompondre les imatges en costelles cada 3 centímetres tallades amb sistema làser. De la mateixa manera, es van lacar de color daurat.
El resultat de l’operació va ser un éxit total donat que els visistants entenien perfectamente el missatge del projecte i eren causa de rialles i sorpreses tal com ho son els seus avis de cartró. El comentari més freqüent pel carrer va ser: Són gegants, però moderns! I tot seguit, s’interessaven per a llegir el títol del gengant i entendre de quin personatge es tractava.